diumenge, 20 de desembre del 2009

Tancament de l’assignatura i avaluació

L’última activitat d’avaluació contínua ha consistit en la creació i administració d'un blog personal al llarg del semestre. Aquesta activitat ha tingut la finalitat de què reflexionarem sobre el desenvolupament de la pròpia assignatura en relació a l’organització dels aprenentatges, els continguts i el nostre procés d’aprenentatge al voltant dels següents temes:

- Expectatives i inquietuds d’aprenentatge.

- Valoració del debat portat a terme a la primera activitat d’avaluació contínua i resultats que hem tret per l’aprenentatge en el context de l'assignatura.

- Seguiment i evolució de la webquest en què es pretenia que descrivírem dificultats o aspectes conceptuals rellevants, és a dir, expectatives sobre la pròpia PAC, capacitat de plasmar conceptes teòrics de l'assignatura en una proposta pràctica (la WQ), nivells d'interculturalitat a què aniria adreçada la proposta, interès didàctic, treball en grup... etc.

- Valorar les activitats relacionades amb la creació de material en línia i d'avaluació de materials

Per tant, la tasca d’elaboració d’un blog personal ha estat enriquidora des de la doble vessant que ha permès, per una banda, la reflexió al voltant de les activitats i continguts desenvolupats a l’assignatura i per altra el contacte amb les TIC tant presents a la societat actual. A més a més ens ha permès compartir aquest procés amb la resta de companys i veure les diferents experiències sobre el desenvolupament de l’assignatura. Tanmateix cal assenyalar aquesta metodologia com una proposta pràctica innovadora i potent en la tasca diària amb el nostre alumnat.

diumenge, 13 de desembre del 2009

INFORME FINAL PAC 3

La introducció de les noves tecnologies en l'educació va més enllà de ser un fenomen tecnològic, per a convertir-se en una necessitat imposada pel desenvolupament de la societat, i que ha de ser assumida pels centres educatius per a poder situar als estudiants a un nivell d'acord amb les exigències d’aquesta nova realitat. A més, no hi ha dubtes que les TIC contribuïxen a l'assoliment d'objectius i finalitats socials, però per a poder aconseguir-ho en tota la seva totalitat es fa necessari acompanyar-los d'una precisa preparació metodològica i d’orientació. En aquest aspecte continua sent el punt més neuràlgic de la funció social de l'educació la formació en valors, a causa dels riscos polítics i ideològics, atenent sobretot a la magnitud d'informació que trobem en la xarxa.

És necessari reconèixer el paper que juguen les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge i per descomptat, no podem oblidar tenir en compte quina concepció es transmet a través dels materials seleccionats i com es treballa aquesta, fugint dels tòpics culturals en pro d'un treball d’interculturalitat i de comprensió i respecte a les cultures dels estudiants. A més de la qualitat del material, no cal oblidar tenir en compte les necessitats dels alumnes, el context espai-temporal en el qual es va a gestionar l'ús del material i els mitjans que disposa l'aula o el centre per a treballar amb diferents recursos.

Per tant, les noves tecnologies i més concretament les WebQuests es constitueixen com una ferramenta més per al tractament de la diversitat cultural i d’altres aspectes que es tracten a l’escola. Totes aquestes aportacions produïxen canvis que afecten a la concepció tradicional del desenvolupament de l'aprenentatge de manera més evident que mai. Ja no es pot retardar el reajustament de l'organització escolar, el currículum, els mètodes d'ensenyament, amb els seus protagonistes interactuant i gaudint dels avantatges de les TIC. L'oportunitat és extraordinària i també un desafiament major davant el qual hem de reaccionar activament perquè un canvi d'aquestes dimensions exigeix també un ús dels nous mitjans.

En resum, els avantatges són múltiples i els inconvenients també, el que resulti dependrà de com ho construïm. Per això, coneguem els recursos a fons i aprofitem-nos d'ells per a investigar-los perquè al cap i a la fi la rellevància d'una informació ve determinada per l'ús que es faci d'ella.

Els fonaments i referents psicopedagògics de les WQ, tant explícits com implícits, els vam trobar bàsicament en les teories del processament de la informació i en els plantejaments constructivistes entre altres.

La metodologia de les WQ integra l'ús de les TIC, i d'Internet, amb propostes pedagògiques actives i innovadores. A més, connecta amb el mètode de treball per projectes; amb el de l'aprenentatge basat en preguntes, recerques o problemes de Dewey i la creació de bastides de Bruner, entesos com les ajudes que el professorat posa a l'abast de l'alumnat perquè pugui avançar millor en els seus aprenentatges, i que facilitin la comprensió i l'atribució de significats a la informació, i la seva apropiació i internalització. De fet, la primera bastida de les WQ és el seu propi concepte de «localització guiada d'informació» per la xarxa (l'alumnat no ha de buscar la informació, sinó que ha de seleccionar la més pertinent, d'entre les pàgines preseleccionades pel professorat, per a garantir la seva qualitat); el segon, és la tasca que els estudiants han de realitzar en col·laboració amb els seus companys i companyes i, per tant, en un entorn

d'interacció entre iguals; el tercer, és la proposta de producció de continguts per part de l'alumnat, pròpia dels plantejaments constructivistes; i la cambra, és l'ús d'eines i recursos tecnològics.

La inclusió, en diversos moments del treball amb una WQ, d'ajudes com les quals s'indiquen a continuació, pot ser un bon recurs de tipus bastida per a ajudar als estudiants a millorar els seus aprenentatges:

· Preguntes sobre els continguts i el procés, sobre quin s'ha fet i com, sobre el que s'està fent i el que falta fer, sobre quin i com s'ha après, etc.

· Proposar l'ús de recursos de representació del coneixement com diagrames de flux, xarxes semàntiques, mapes conceptuals, etc.

· Plantejar activitats que impliquin organitzar, comparar, classificar, ordenar, associar i sintetitzar la informació, entre unes altres.

Tot aquest enorme potencial educatiu se suporta en part, gràcies als canvis metodològics en la docència amb WQ. Les WQ no s'allunyen en plantejament d'una planificació didàctica ben elaborada seguint un model més tradicional. Per tant, pràcticament no deixen de ser una forma diferent de plantejar les tasques que algun professorat porta a terme amb el seu alumnat. L'estructura WQ, no obstant això, aporta un dinamisme i una organització que fomenta l'aprenentatge constructiu centrat en l'alumnat. L'alumne passa a assumir un rol d'investigador en el qual aprofita, a més de les publicacions tradicionals, les publicacions i recursos disponibles en la Web, de forma guiada.

Per tant, la simplicitat de l'estructura i l'equivalència que presenta amb les unitats didàctiques estàndards fan de les WQ una proposta innovadora per a l'aplicació en l'aula. Solament amb una readaptació de la tasca de disseny, i buscant informacions rellevants que ajudin a sistematitzar els aprenentatges, les WQ emergeixen com una metodologia viable per a l'ensenyament amb un potencial extremadament gran.

Tenint en compte el canvi metodològic en l'aula, és precís parlar dels canvis en el rol docent i discent, així direm que el procés d'ensenyament-aprenentatge es veu clarament afectat pel nou disseny que proposen les WQ. Això provoca canvis, tant en el plantejament docent com en el discent.

Aquest plantejament hauria d'afavorir el desenvolupament de les competències bàsiques de l'alumnat, prioritat educativa nacional. D'aquesta manera, es passa a introduir els continguts de forma aplicada per mitjà d'escenaris «reals» com els quals es podran trobar en la seva posterior vida acadèmica, laboral o professional.

El canvi d'un rol tradicional, en el qual el professorat és qui té el coneixement i ho transmet a l'alumnat, a un rol en el qual el professorat planifica com l'alumnat ha d'anar construint per sí mateix el coneixement, ajudant des del vessant més professional, no sempre és tasca fàcil. Tanmateix, una bona planificació de la WQ, ben seqüenciada i amb unes propostes suficientment complexes, ben elaborades i que proposin recursos significatius, ajudarà a assumir fàcilment aquest nou rol que divergeix de la concepció del docent com única font de saber, traslladant aquest saber a l'entorn i actuat com el professional de referència en el procés d'aprenentatge dels estudiants, que passa a ser un rol docent com «facilitador i orientador del procés d'aprenentatge, mediador i organitzador del material bàsic lloc a la disposició dels alumnes, i guia al llarg del procés per a reconduir les desviacions, en cas que es produïssin».

No obstant això, el rol discent es veu afectat pels canvis que comporta l'aprenentatge per mitjà de les WQ. L'alumnat ha de passar d'un posicionament passiu, en el qual assumeix que és receptor d'informació, a un molt distint en el qual se li demana que sigui un agent actiu i que sigui capaç d'accedir i recopilar informació, amb l'ajuda del professorat, per a acabar transformant-la en coneixement significatiu.

L'enfocament pedagògic es veu completament modificat pel nou disseny i per rols actius que assumeixen tant el docent com el discent. Aquest plantejament didàctic no se centra, com ha passat tradicionalment, a impartir continguts, sinó que es pretén desenvolupar competències personals i professionals en l'alumnat. Els continguts passen a ser l'eina per a poder desenvolupar capacitats professionals complexes i d'alt nivell. Per tant, ja no són la base del model pedagògic de partida, sinó que són els mediadors del procés.

Per tant, i per concloure direm que el potencial d’aquesta metodologia WQ ve donat, perquè:

ü Pot ser utilitzada per tota classe d’alumnat, professorat, en qualssevol nivell educatiu, pràcticament en qualssevol situació educativa i amb uns recursos informàtics mínims.

ü El professorat, estructura els continguts basant-se en tasques «reals» que ha de resoldre l'alumnat. Aquest plantejament revaloritza els continguts i ajuda a veure la seua importància.

ü Facilita l'acostament al món dels estudiants, acostumats cada vegada més a les eines, recursos i informació que els facilita Internet,

ü El fet que s’escolte la veu dels estudiants que normalment no participaven i que amb les tasques proposades s'impliquen més,

ü La capacitat de despertar certa crítica cap a la informació que l'alumnat troba en Internet, fent-los veure que no tot el que hi ha en la xarxa és igualment correcte, vàlid i fiable, i es demana que siguin crítics amb la informació que obtenen,

ü El treball i l'organització en equip que permet una atenció més individualitzada sobre els dubtes que van sorgint a més a més de la resta d’avantatges que el treball cooperatiu porta associat.

AVALUACIÓ DE RECURSOS EN LÍNIA

La nostra webquest anomenada “SOM DEL MÓN” es va concebre com una ferramenta amb la qual intentarem potenciar la interculturalitat a través del coneixement, la convivència i la cooperació entre tots els alumnes. El fet de posar de manifest les semblances, més enllà de les diferències, entre les diverses cultures dels alumnes, juntament amb la utilització d’entorns cooperatius que promogueren el treball per a assolir objectius comuns, es va plantejar com una estratègia per promoure la convivència entre alumnes de cultures diferents.

Es tractava essencialment de comprendre i valorar adequadament diverses maneres d'entendre la vida a diferents nivells, de superar i dissoldre els prejudicis envers les altres cultures, d'enriquir-se amb aspectes d'aquestes, desenvolupant una actitud crítica envers totes les cultures, inclosa la pròpia.

I aquesta tasca es va fer a través d’una webquest que són l'aplicacions d'una estratègia d'aprenentatge per descobriment guiat a un procés de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant els recursos virtuals tant estesos en la societat de la comunicació i informació actual la qual implica indagació, investigació i acció a través de la web.

És la forma d’integrar els principis de l'aprenentatge constructivista, la metodologia d'ensenyament per projectes i la navegació web per a desenvolupar el currículum i en aquest cas la multicultural amb l’alumnat.

Consisteix, bàsicament, en presentar-li a l'alumnat una activitat, una guia del procés de treball i un conjunt de recursos preestablerts accessibles a través de d’internet. És una activitat didàctica atractiva per als estudiants i que els permet desenvolupar un procés de creació, informació, anàlisi, síntesi, comprensió, transformació, etc.

A més a més, és un model d'aprenentatge extremament simple i ric per a propiciar l'ús educatiu d'internet, basat en l'aprenentatge cooperatiu i en processos d'investigació per a aprendre. Tanmateix està enfocada a la investigació, en la qual la informació usada pels alumnes és, en la seva major part, descarregada d'Internet a través d’una metodologia d'aprenentatge basat fonamentalment en els recursos que ens proporciona l’espai virtual que inciten als alumnes a investigar, potencien el pensament crític, la creativitat i la presa de decisions, contribueixen a desenvolupar diferents capacitats duent així als alumnes a transformar els coneixements adquirits.

Els principals objectius que preteníem amb la posada en marxa de la mateixa eren alguns, com:

· El foment d’actituds interculturals positives.

· Assumpció de la diversitat humana com a quelcom positiu.

· La millora les relacions dels alumnes i creació d’un clima de coneixement i respecte per totes les cultures.

· Acollir la diversitat cultural sense renunciar a la pròpia identitat cultural.

· Crear un espai que fomentara la convivència i la cooperació entre tots els alumnes.

La direcció de la nostra webquest va ser la següent: http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=5094&id_pagina=1

Ja fent referència a la tercera activitat consisteix a avaluar un recurs educatiu en línia a partir d'una fitxa descriptiva, que recollira els trets essencials del material segons diferents aspectes per reflexionar sobre l’adequació dels recursos i el seu valor dins d’una proposta educativa intercultural.

Per finalitzar, el que m’ha aportat la realització d’aquestes activitats és el coneixement i utilització d’una sèrie d’eines virtuals les quals no havia fet mai ús. Per tant, m’ha permès fer aplicacions pràctiques de conceptes teòrics a través d’ entorns tecnològics que podem emprar com eines pedagògiques i educatives, noves maneres de fer i d’aprendre.

SEGUIMENT I EVOLUCIÓ DE LA WEBQUEST

Pel que fa als aspectes conceptuals de la PAC i a les nostres expectatives relacionades amb la WQ direm que en aquesta activitat el que s’ha pretès és que l’alumnat es conscienciï de la importància de conèixer altres realitats diferents a la pròpia com a primer pas cap al respecte mutu. Malgrat això, no estem defensant una visió particularista de les diferències. La finalitat no és únicament destacar les diferències interculturals, sinó trobar punts comuns que portin a la comprensió i la coneixença, així com superar l’etnocentrisme.
El treball proposat a la webquest no pretèn crear discussió sobre les creences d’algunes cultures, sinó fomentar el respecte cap a altres tradicions encara que no les compartim (sempre que no vulnerin els drets de les persones, clar està).
Tanmateix evitar el reduccionisme cultural que considera que les diferents cultures s’haurien de mantenir separades, l’ aculturació que és el procés permanent i global que implica canvis en les cultures originàries degudes al contacte (a vegades, degudes a la imposició) i l’assimilació que es defineix com la pèrdua d’identitat cultural d’un grup o una persona en adoptar els valors, creences o pràctiques d’una altra cultura.
Els fonaments i referents psicopedagògics de les WQ, tant explícits com implícits, els vam trobar bàsicament en les teories del processament de la informació; en els plantejaments constructivistes. Així mateix, enllacen amb les propostes de desenvolupament de competències, i de manera molt específica amb les competències informacionals o competències en el maneig de la informació, o sigui, amb les competències relacionades amb els processos de planificació (preparació o plantejament); accés (adquisició, recepció, recerca i recuperació, elaboració, creació?); maneig (gestió, processament, tractament, organització, interpretació, elaboració, revisió?), i ús (aplicació, expressió, presentació, comunicació, difusió, transferència?), d'informació.
La capacitat de plasmar conceptes teòrics mitjançant un recurs didàctic com és una WQ que integra l'ús de les TIC, i d'Internet, amb propostes pedagògiques actives, innovadores i motivadores i que, a més a més, connecta amb el mètode de treball per projectes; amb el de l'aprenentatge basat en preguntes, recerques o problemes; i la creació de bastides, entesos com les ajudes que el professorat posa a l'abast de l'alumnat perquè pugui avançar millor en els seus aprenentatges, i que facilitin la comprensió i l'atribució de significats a la informació, i la seva apropiació i internalització. De fet, el primer suport de les WQ és el seu propi concepte de «localització guiada d'informació» per la xarxa (l'alumnat no ha de buscar la informació, sinó que ha de seleccionar la més pertinent, d'entre les pàgines preseleccionades pel professorat, per a garantir la seva qualitat). El segon, és la tasca que els estudiants han de realitzar en col•laboració amb els seus companys i companyes i, per tant, en un entorn d'interacció entre iguals. Darrerament, és la proposta de producció de continguts per part de l'alumnat, pròpia dels plantejaments constructivistes; i és l'ús d'eines i recursos tecnològics. Idealment es proposa l'ús de tres tipus de bastides en les WQ: els de recepció, accés o entrada (que la WQ proposa que l'alumnat faci); els de transformació o gestió (destinats al maneig i gestió de la informació) i els processos cognitius associats (que faciliten la transformació en coneixement); i per últim els de producció, ús i aplicació o sortida (orientats al que l'alumnat produeix, comparteix i presenta).
La proposta d’activitat realitzada per al desenvolupament d’aquesta segona activitat d’avaluació contínua a través de l’entorn webquest, se situa dins del nivell bàsic o d’intercanvi de coneixement sobre les diverses cultures existents dins de l’àmbit d’aula on es portarà a terme l’activitat. En aquesta es pretén el coneixement de les diferents formes culturals i la comprensió de les especificitats, sense la qual no és possible el diàleg entre els diferents grups que conviuen una realitat escolar i social diversa. Aquest és un nivell proper a la multiculturalitat, és a dir, coexistència entre manifestacions culturals diverses amb un mínim d’interacció. Per tant l’acció desenvolupada a aquesta webquest es basa en una resposta concreta i merament d'intercanvi cultural. Ara bé, encara que aquest tipus d’activitats siguin necessàries per les raons anteriorment esmentades sinó s’acompanyem d’altres es corre el perill de què es desviï l'atenció a aspectes externs i superficials de les cultures, obviant i evitant el debat que hauria de generar-se, el veritable problema de fons, que és la crítica de les desigualtats per raons culturals.
És a dir, aquesta activitat plantejada haurà de ser concebuda com un inici per avançar en la negociació per superar conflictes ocasionats per la diferència de valors i caminar cap una posició de consens per crear un llenguatge cultural basat en el diàleg i comprensió.
Si parlem de les dificultats trobades, direm que van estar derivades de dos vertents diferents, d’una banda les aquelles relacionades del treball en grup, donat que, calia coordinació amb la resta de membres de l’equip i sabem que això és sempre difícil, ja que, tots tenim altres assignatures, treballs, família, etc... i no sempre és fàcil trobar un punt d’encontre.
D’altra banda, i pot ser, les dificultats més fastigoses, van ser les tècniques. La plataforma WebQuest on es troben allotjades totes les activitats, ens va resultar un poc antiquada i molt arcaica, els recursos tècnics que presenta pensem són no massa visuals i de difícil utilització en molts casos. A més a més, en prou ocasions el sistema no guardava els canvis que realitzaven en la nostra WQ o es perdien després d’un temps d’estar treballant. Recomanaria canviar de plataforma o migrar a una més actualitzada.
La valoració del treball en grup ha sigut satisfactòria, es vam repartir les tasques de la WQ per punts, de tal manera que cadascun de nosaltres feia un dels apartats d’aquesta. El problema és que per treballar així calia tenir la feina de l’altre abans de començar la pròpia donat que no són tasques independents i, per tant, depeníem dels ritmes de la resta de companys del grup per començar a treballar i publicar la informació en la WQ. Malgrat aquests problemes típics de coordinació i logística, la feina en grup ha sigut vàlida i pensem de prou bona qualitat.

dissabte, 12 de desembre del 2009

DEBAT

El debat ha estat, en aquesta primera activitat, una ferramenta fonamental que ens ha permès per una banda realitzar una anàlisi d’una situació per després generar un procés de reflexió, un aprenentatge cooperatiu, la participació activa i la investigació en el desenvolupament del supòsit pràctic que se’ns plantejava.

També es constitueix com un espai d’intercanvi d’opinions a través de les diferents aportacions que ens permet considerar altres i així poder anar ajustant les nostres intervencions, reconstruint les idees inicials i orientar-les per l’elaboració d’una concepció més definida.

Tanmateix ens ha permès analitzar diferents situacions educatives concretes envers la interculturalitat i ha posat de manifest la importància de reconsiderar la pràctica docent atès les conseqüències que es poden derivar del desenvolupament de les mateixes.

A més, cal recalcar la importància que té el fet de poder adaptar els diferents elements teòrics que es desenvolupen al llarg dels mòduls a una aplicació pràctica, el que fa que els nostres aprenentatges es transformen en funcionals i significatius.

diumenge, 22 de novembre del 2009

INICI

D’uns anys cap ací, i especialment a l’àmbit escolar, estem assistint a una constant i reiterada al·lusió de la diversitat social i cultural. És per això que es fa necessari reflexionar sobre la forma que el discurs intercultural té de problematitzar les estretes i no sempre ben gestionades relacions entre educació i heterogeneïtat social i cultural.

En les diferents tasques escolars veiem una reiterada presència del terme “educació intercultural”, en aquest sentit les meues principals expectatives pel que fa a aquesta assignatura giren al voltant dels següents aspectes:

- Conèixer les variables històriques, socials, econòmiques i polítiques dels processos migratoris.

- Analitzar les diferents alternatives educatives desenvolupades pel que fa al tractament de l’educació intercultural.

- Valorar la importància de l’educació intercultural en un context divers a través d’una reflexió des d'un estudi teòric i pràctic.

- Realitzar un estudi de les investigacions existents al voltant del reconeixement positiu de la diferència i de la diversitat cultural, l’art de viure amb l’altre i l’enriquiment que suposa la comunicació intercultural.

- Adquirir coneixements per generar alternatives de canvi i així poder proporcionar respostes socials i educatives que afovereixin la integració des de la meua pràctica escolar quotidiana.

dilluns, 21 de setembre del 2009

unes paraules...

"la diferència
com un espai per creure
més en els altres"

M. M I P